dimecres, 5 de novembre del 2014

RESUM DE L'ENTREVISTA AMB EL JUTGE DEL DIA 4 DE NOVEMBRE DEL 2014

Avui he anat a veure el jutge Santiago Alejandro García Navarro.Al jutjat contenciós Administratiu número 2 de Girona. Sort que hi he anat amb temps perquè a internet he trobat que l'adreça era Bernat Boadas 46­50 i resulta que han canviat des de fa uns 2 anys. Han fet un nou Palau de Justícia en el que era l'antiga Plaça de Toros, al costat de la Devesa i el Palau Firal.
Bé, el Sr. jutge és un home jove, vestit informalment, amb barba, al que m'ha costat molt parlar­li de vostè perquè mig em sortia un tu que havia d'anar reprimint.
M'havia preparat l'entrevista, portava fotografies, plànols, hemeroteca (articles dels diaris sobre el tema...) també la interlocutòria de la jutge Isabel Hernández, i les sentències sobre tot la segona la del Tribunal de Justícia de Catalunya que és la ferma i contra la qual no es pot recórrer.
El jutge en tot moment ha estat molt afable i ha entès molt bé la nostra preocupació com a ciutadans que no tenen una biblioteca en condicions, és més està molt informat de l'afer. La sensació que m'ha donat és d'un jutge preocupat pel poble i les causes socials.
He començat explicant que represento als més de 3000 ciutadans que van signar un Manifest contra l'enderroc de la Biblioteca de La Bisbal que volem evitar aquest enderroc i que estem interessats en que finalitzin les obres de la biblioteca comarcal en la seva ubicació i estat actual.
Li he volgut entregar el comprovant d'unes quantes signatures més(que ens van quedar traspapelades) i les 195 de la campanya del Change perquè les afegís a les que li vam enviar al seu dia.
No ho ha volgut. M' ha deixat clar que del moviment de veïns, al no ser part personada, ell no podia agafar cap document . Tampoc ha volgut mirar les fotografies que per nosaltres eren tant importants. M' ha dit que ell s'ha d' atènyer als documents de la causa i que l'únic que pot fer és mirar si hi ha una possibilitat d'inexecució o no.
No ha volgut tampoc mirar els plànols que portava, però sortosament un dels plànols petits que portava ell també el tenia entre els seus papers i he pogut parlar a partir d'aquest.

I em diu que comenci a parlar:
I jo: que és un despropòsit, que és un perjudici a tercers, que els ciutadans ens sentim indefensos, que si els perjudicis econòmics, ètics, morals, culturals i pedagògics, que no beneficia a ningú, que s'ha finançat amb fons públics, que l'enderroc de la part sud i una porció de l'est és caríssim... També li he dit que el Sr. Sabater que és el denunciant li és indiferent que la biblioteca compleixi o no els tres metros de les edificacions aïllades que el seu interès és la dimissió del Sr. Sais i que aquests és un ús pervers de la justícia. Que la casa que hi ha davant de la biblioteca tampoc fa els 3 metros (però és molt més antiga) i que la vorera de la biblioteca ens beneficia com a ciutadans perquè és més ample que la de l'altra costat. També i (i sobre el plànol petit) li he dit que el carrer te tres vials un per aparcament i un d'anada i un de tornada i que el de la part est desemboca en una zona d'equipaments que és quasi peatonal i que aquests carrers tenen molt poc trànsit.

També que algunes persones han intentat fer una mediació perquè el demandant retirés la denúncia


i aconseguir algun tipus d'acord i que ha estat impossible.
En aquest punt el jutge diu que si es posessin d'acord ­denunciant i l'Ajuntament, i el denunciant donés per executada la sentència, ell no tindria cap problema en donar l'afer per acabat.

També li he assenyalat la interlocutòria de la jutge Isabel Hernández en la que denegava posar cap mesura cautelar per començar les obres i que pel seu contingut semblava que havia de donar en la sentència judicial la raó a l'Ajuntament. Li llegeixo les parts on posa “dado que en este caso la apariencia de buen derecho no es clara y manifiesta, y sin embargo los perjuicios que puedan derivarse de la suspensión del proyecto son muy importantes tanto por lo que hace a los intereses culturales, como a la economía de la comarca, por la importancia económica del proyecto en la situación de crisis en la que nos encontramos, procede denegar la medida cautelar, sin perjuicio de la sentencia que se dicte en su día.”
També li assenyalo la part de la sentència del TSJC que a la pàgina 6 parla de la pobresa d'ordenació dels equipaments per el PGOU i també a la pàgina 7 quan diu que “entre documentos de igual rango normativo se resuelven atendiendo los criterios de menor edificabilidad, de mayor dotación para espacios públicos y de mayor protección ambiental y aplicando el principio general de interpretación integrada en las normas”
S ́'ho mira, però em torna a repetir que aquesta sentència ja està dictada i que ell l'únic que farà es veure amb els recursos que li han enviat les parts si es pot complir o no.
També li ensenyo com la part est de la biblioteca té una continuïtat amb l'edifici del "matadero", que és construït el 1927 i que pertany a la corrent racionalista, que és un edifici històric.
Li assenyalo també com la paret sud funciona com a mur de càrrega i que totes les bigues descansen en ella i com a la paret est hi ha dues bigues que fan forma de tisora que serveixen per aguantar l'edifici. Que no es tracta només de retirar uns plafons metàl·lics sinó que la part sud a més té un primer pis i la part de l'est que no compleix la normativa segons la sentència, és la que s'ha de dedicar a la biblioteca infantil.
Diu també que parem l'alarma social de l'enderroc. Que nosaltres, els veïns, que estem més informats, hauríem d'informar bé a la població que no es tracta d'enderrocar tota la biblioteca. . Que de biblioteca n'hi haurà i en el seu cas el que podria passar és que una part mínima s'hagués d'enderrocar (però fa servir una altra paraula)
Finalment sobre el temps que trigarà la sentència: Diu el Sr. jutge que encara que té moltes altres causes,i molta feina, degut a l'alarma social, al desig de la població i que és una qüestió cultural, intentarà que abans de final d'any hi hagi resolució.
També diu que contra el que ell dictamini qualsevol de les parts pot anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que depenent de la quantitat de diners de que es tracti es pot anar al Suprem.
Altres coses: L'Ajuntament li ha enviat una notificació per si pot entrar a l'escorxador i fer­ne la rehabilitació ja que aquest edifici és independent i no està relacionat amb l'afer de la biblioteca. Ell creu que no hi haurà problema, però ho notificarà a la part demandant.
Ens despedim cordialment i li comento que vingui a la Bisbal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada