Hernry Ettinghausen "una biblioteca com cal"

Sinopsi

Conte que vaig explicar el dia de sant Jordi als mestres i alumnes de l'IES de la Bisbal davant de la biblioteca comarcal, sentenciada a ser enderrocada abans ni tan sols de ser inaugurada.

Hi havia una vegada un poble que feia més de 100 anys que tenia títol de ciutat. El poble era capital de comarca i cap de partit judicial. Al seu centre històric hi havia un castell-palau, un call jueu i un pont vell. Com a major oferta cultural el poble tenia un museu dedicat a la que havia estat la seva principal indústria durant molts segles, però era un museu que mai no havia funcionat a tot gas.

Mentre d'altres pobles de la comarca anaven endavant –amb teatres, cinemes, museus i biblioteques que rutllaven– aquell poble (amb títol de ciutat) quedava enrere. Potser l'únic que el salvava culturalment eren uns quants joves músics de renom. Quant a biblioteques, aquell poble mai no n'havia tingut cap que en mereixés el nom –només locals inadequats i indecents que ridículament presumien del nom de biblioteca.

Aquell poble (amb títol de ciutat) havia tingut, en tres anys, tres alcaldes, cadascun dels quals era d'un partit polític diferent. Durant aquells tres anys finalment s'hi havia arribat a construir una biblioteca comarcal, i semblava que per fi el poble aconseguiria almenys una instal·lació cultural com Déu mana. Però ni Déu no va saber evitar l'immens desgavell que va desembocar en l'ordre judicial perquè la flamant biblioteca hagués de ser enderrocada.

Construir-la havia costat un milió i mig d'euros. Enderrocar-la costaria mig milió més. O sigui, dos milions d'euros de diner públic llençats a les escombraries, i una biblioteca comarcal fantasmagòrica que desapareixeria abans, fins i tot, de ser inaugurada. Es tractava d'unes actuacions per part de les autoritats –i d'algun individu– totalment irresponsables. Tot fruit d'embolics i de tossuderies, de manca de seny, de sentit cívic i de visió del futur.

La biblioteca comarcal sentenciada a mort ja porta més d'un any –recent nascuda, però sense vida– fent d'immens monument a l'avortament o a la Massacre dels Innocents. Tot això és prou escandalós, però –al meu entendre– n'és tant o més la poca preocupació mostrada per la majoria dels habitants d'aquell poble (amb títol de ciutat) i de la seva comarca. Sembla mentida –a mi almenys m'ho sembla– que un despropòsit tan gegantí hagi despertat fins avui la reacció cívica només d'una petita colla de persones compromeses que s'han organitzat per manifestar-se, per protestar i per intentar dialogar amb les autoritats.

La plataforma “alabisbalunabibliotecacomcal” (de la qual sóc un simple simpatitzant) sap que una biblioteca com cal canviaria la fesomia del poble, que es convertiria en el centre de trobada cultural per a joves i vells, els quals, fins ara, no han tingut mai res que s'hi assemblés. De fet, si la biblioteca s'arriba a salvar, millorarà moltíssim les seves –vull dir les vostres– perspectives laborals, professionals i socials. Hi serà per a vosaltres, per als vostres pares i avis, i per als vostres fills i néts.

Per tant, sou les i els joves del poble i de la comarca qui hauríeu de fer vostra la lluita per salvar la biblioteca comarcal. Sou vosaltres qui hauríeu de desmentir, per una vegada, la vella i vergonyosa dita: “Tant els hi fa quedar bé com mal”. Perquè no és qüestió de quedar bé o mal, sinó de deixar, o no deixar, que us facin mal.

Si arriben a enderrocar la biblioteca, us asseguro que us faran molt més mal del que us podeu imaginar. Sou vosaltres qui, donant el vostre suport a la plataforma “alabisbalunabibliotecacomcal”, podeu evitar que aquell poble (amb títol de ciutat) segueixi fent el ridícul i, per fi, actuï com cal.

Avui –dia de sant Jordi– cal que totes i tots ens revestim del valor del Patró de Catalunya (i d'Anglaterra) per salvar la damisel·la de la biblioteca del drac de l'enderroc!

23 d'abril del 2014